La deshidratació

Cal beure més líquid del que es perd, sobretot quan s’està treballant, jugant o fent exercici sota el sol en dies xafogosos.

Quan es presenta febre elevada, diarrea o vòmits, el malalt pot perdre aigua en quantitat superior a la que ingereix.
Els nens i les persones majors de 60 anys són especialment susceptibles a la deshidratació.

Hi ha medicaments, com els diürètics, que comporten una major eliminació de líquids i sals minerals del cos.

Els símptomes poden ser: Set ,boca seca, miccions menys freqüents, pell seca, atordiment, mareig i confusió i fatiga, entre d'altres.

Tipus de deshidratació Segons el percentatge de pèrdua de pes corporal, la deshidratació pot ser lleu, moderada o greu.


Lleu: L'aportació oral de líquids pot ser tractament suficient. Cal fer-ho amb freqüència i en petites quantitats. Una vegada aconseguida la tolerància, es pot anar incrementant el volum que s'administra de forma gradual.


Greu: És necessari l'ingrés hospitalari.


És important vigilar amb cura els malalts, sobretot bebès, nens o persones d'edat avançada.
En cas de sospitar-se un procés de deshidratació, cal buscar assistència mèdica abans que la persona desenvolupi una deshidratació moderada o severa.
Fins i tot quan la persona esta bé de salut, ha de consumir prou líquid tots els dies, i més quan el clima és càlid o es fa exercici.

Escriu un comentari

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s'apliquen la Política de Privadesa de Google i els Termes de servei.
*Camps obligatoris