La prescripció de psicofàrmacs ha d'anar acompanyada d'un tractament psicològic addicional. Si no es troba la veritable causa del problema, és difícil que s'arribi a una solució.

La dosi adequada és la que prescriu el metge. El pacient en cap cas ha de modificar aquesta prescripció. És important tenir paciència i creure fermament en els especialistes.

En molts casos els efectes secundaris es poden confondre amb els símptomes de la malaltia mateixa i, per tant, disminueix la possibilitat d’adequar el tractament o la posologia. Molts psicofàrmacs provoquen dependència psicològica i física i aquest fet, que no ha de ser preocupant si el pacient necessita de debò prendre el medicament, obliga que la retirada del medicament hagi de ser lenta i progressiva.

Hi ha fàrmacs que utilitzats de manera desproporcionada poden causar un procés d’addicció important i difícil de controlar.