A més de satisfer les necessitats nutritives, l’alimentació infantil té una gran influència en el creixement durant els primers anys de vida, en la prevenció o el tractament de diverses naturaleses patològiques i en l’adquisició d’uns bons hàbits alimentaris. Per tant, té una importància transcendental per al correcte desenvolupament del nen, ja que engloba els aspectes físics, psíquics i socials dels infants.

L’alimentació i salut d’una persona estan directament connectades. Però és durant la infància quan aquesta connexió és vital, i el primer any de vida és el període de creixement i desenvolupament més ràpid en la vida del petit. A més, els nens adquireixen uns bons hàbits d’alimentació durant els primers anys de vida.

Les pautes nutricionals dels nens s’adapten a tres etapes ben diferenciades:

Període de lactància. La llet és l’únic aliment durant aquesta etapa, que comprèn des del naixement fins als 4-6 mesos aproximadament. La llet pot ser materna o artificial, però particularment la llet materna és el millor aliment per al nen, ja que li cobreix totalment les necessitats nutricionals i, a més, li aporta una acció antiinfecciosa i antial·lèrgica. Quan no és possible subministrar llet materna, es dóna una llet maternitzada (artificial), obtinguda mitjançant un procés d’adaptació de la llet de vaca amb uns resultats semblants a la llet materna.

Durant el primer any de vida l’augment de pes i de talla són molt considerables; del primer al tercer any el procés és més lent, encara que continu.

Període de transició. A partir del quart mes, però depenent de l’estat evolutiu del nadó i del seu procés d’adaptació o tolerància als nous aliments, es poden anar introduint aliments no làctics que no alterin el seu ritme de maduració digestiva i renal, així com el progressiu desenvolupament neuromuscular. És en aquesta etapa que es comença a afavorir el desenvolupament dels sentits, de manera que es pot passar de succió a cullera, cosa que permet paladejar millor, a més de canviar la textura, de líquid a triturat.

La presa de líquids és tres cops superior a la de l’adult en aquesta etapa, en què l’aigua i els sucs són bàsics en la seva alimentació.

Període de maduració digestiva. A poc a poc, té lloc la introducció progressiva de nous aliments, entre els quals destaquen els cereals, les fruites, el peix, les verdures i les hortalisses. La seva capacitat gàstrica va augmentant amb els mesos i arriba durant el primer any fins als 200 ml, cosa que permetrà que el nen faci àpats més abundants i menys freqüents.

L'ALIMENTACIÓ INFANTIL A PARTIR DELS DOS ANYS

És en aquesta edat quan el nen ja menja quatre cops al dia: esmorzar, dinar, berenar i sopar. És important repartir les aportacions calòriques dels quatre àpats, ja que aquests hàbits alimentaris adquirits a aquesta edat es converteixen inconscientment en la guia per a l’època adulta. A més, cal evitar que el petit adquireixi conductes alimentàries capritxoses i monòtones amb alguns aliments, ja que podrien produir carències nutricionals. Una dieta equilibrada, variada i completa aporta al nen el que necessita.

• Aportació calòrica del dia entre els quatre àpats:

          Esmorzar: 25%

          Dinar: 30%

          Berenar: 15%

          Sopar: 30%

• Necessitats nutricionals diàries de nens de 2-3 anys:

          Calories: 1.300-1.400 Kcal/dia

          Proteïnes: 30-40 g/dia

          Hidrats de carboni: 130-180 g/dia

          Greixos: 45-55 g/dia